Comentaris i opinions

Programa Sènior / Informació general

Ramon Camats Guàrdia

Professor d’Història del Pensament

N'hi ha que pensen que saben més que els altres només perquè tenen alguna cosa per ensenyar. Sovint aquests obliden que també tenen molt a aprendre d'aquells als quals estan ensenyant. La meva particular experiència amb els alumnes del Graduat Sènior ha estat molt gratificant, precisament pel que acabo de dir, això és, que amb cap altre grup d'alumnes (els hem d'anomenar així? no seria millor parlar de "companys d'aprenentatge"?) he après tant al mateix temps que compartia el que he après, i no és pas un simple joc de paraules.
 
L'experiència docent, a més a més, ha estat enriquidora en l'aspecte personal. Diuen que els alumnes, en general, acaben essent més que això. En aquest cas la frase deixa de ser un tòpic que s'aproxima a la veritat per convertir-se en una certesa.

 


 

Jaume Marc Torrent Giné

La gosadia de matricular-me als 66 anys a la UdL, en Cultura, Ciència i Tecnologia, ha estat una decisió de la que en recullo saborosos fruits, al temps que comprovo, que d’haver seguit caminant acorralat per la repetitiva pregunta: I ara què... què faig...? Doncs, potser no hagués anat pas gaire lluny.

Gaudir de les sensacions copsades a les aules del SÈNIOR i reflectir-ho aquí, confesso que costa; costa trobar les paraules justes per definir l’horitzó descobert. Quasi no em puc creure que estigui convertint en gegants les adormides inquietuds.

He aprofundit en matèries. He gaudit. He ampliat vocabulari. M’he atrevit a confeccionar resums en català. He après a expressar-me i a usar la imaginació. He millorat reflexes i concentració. He conegut nous indrets, nous companys i companyes. Ha estat un curs gratificant. Res a veure amb la feina feta deixada enrere. Estic satisfet.

Parodiant una cita de Forrest Gump, voldria dir que l’experiència universitària “ha estat per a mi com una capça de bombons”, ja que cada cop que desembolico una nova lliçó, hi trobo un nou gust. I mai és agredolç. I en sortir del Campus ho faig amb el convenciment que, pel fet d’haver après quelcom nou, ja puc anar a dormir. Si! el fet d’atrevir-me a omplir la matricula SÈNIOR de la Universitat de Lleida, ha estat un pas important pel nen petit que encara sóc, fet avi sense quasi adonar-me’n.

Vull dir també, que abans d’entrar a les aules universitàries em creia un bon lector; però desprès de passejar-me per les pàgines dels temaris impartits per un professorat, que no m’esperava (pel seu excel•lent tracte humà), entenc, que he d’escollir entre persistir en la lectura “naïf” que feia dels llibres i de la mateixa vida, o cultivar la jubilació dins de l’obrador universitari. I dic això, per que intueixo que la projecció iniciada va encara més enllà de la percepció que em porta a reflexionar sobre el que és important o superflu, en aquesta etapa jubilar recent estrenada.

No vaig tenir oportunitats d’accedir a estudis; ni tant sols al batxillerat. Però avui em considero afortunat de viure l’estil de vida universitari que la meva família recolza, animant-me a mantenir-me en acció vital per seguir fent el camí. El meu camí.

M’agradaria trobar la manera de saber compensar a “l’Àngel” i al professorat i a la coordinació, per tot i per tant.

  


 

Joan Talarn Gelabert

Professor de Llengua catalana

Quan iniciava la travessia d’aquesta primera edició de l’assignatura de Llengua catalana per al Graduat Sènior i establia els continguts que havien de guiar-nos al llarg del curs, vaig preveure un itinerari que per força havia de ser provisional: primer calia palesar el nivell, els interessos i l’actitud de l’alumnat que hi havia d’assistir. Malgrat això, vaig esbossar uns objectius bàsics, la profunditat i l’abast dels quals s’aniria dibuixant a mesura que avancés el curs.
 
La intenció inicial no era pas fer un curs clàssic de llengua, sinó que, a més d’oferir als alumnes les bases d’un coneixement lingüístic que els permetés emprar el català amb normalitat i correcció acceptable en els estudis que tot just iniciaven, el que pretenia era apropar-los cap al vessant cultural del fet lingüístic, treballant els aspectes sociolingüístics i històrics que expliquen el passat i l’avenir de la llengua catalana. D’aquesta manera podia aconseguir més implicació i participació i, al mateix temps, que la llengua fos vista, més enllà d’un conjunt fixat de normes, com un fet viu en transformació i ells mateixos com a actors d’aquesta transformació.
 
He de dir que els objectius s’han acomplert i que el resultat ha estat més que satisfactori. Crec que hem aconseguit endinsar-nos per camins prou entenedors perquè tots els alumnes, tinguessin el nivell que tinguessin, poguessin seguir les explicacions i anar assumint els continguts que s’hi vehiculaven, que gaudissin de l’aprenentatge i de l’itinerari fixat i que en fossin els principals protagonistes. És per tot això que vull destacar i agrair la participació dels alumnes, que ha estat fonamental a l’hora d’assolir, amb escreix, els objectius fixats.

 


 

Rafael Laveda Escolà

El curs 2008/09 ha suposat la plena integració de l’alumnat en el Títol Sènior, per diferents motius que intentaré resumir de manera breu. Els alumnes d’aquest curs són els mateixos que van iniciar aquests estudis fa ja tres anys. Aquesta dada és molt significativa ja que, presumiblement, arribarem tots al quart any; espero que així sigui i, per tant, seguirem junts fins el final.

Les assignatures impartides han estat excel•lents tant en les Ciències Socials como en les Ciències Experimentals. Els professors, d’un nivell docent extraordinari. Les hores compartides, moltes i d’agradables records. S’ha de ressaltar que algunes classes no es van impartir a les aules, sinó a laboratoris i tallers, o in situ, com per exemple, les visites culturals al Montsec, Tortosa o Tarragona. Aquestes activitats van tenir el punt més alt durant l’intercanvi amb alumnes de la Universitat de Burgos, a qui vam tenir el plaer d’acompanyar en les visites a la Seu Vella, a la Vall de Boi, el Palau de la Paeria..., i a les que, posteriorment, vam correspondre viatjant fins a Burgos, d’on guardem inoblidables records per la seva amable i càlida atenció.

Durant aquest tercer curs s’han aconseguit tots els objectius marcats, si bé tenim la mirada posada en l’últim curs, especialment degut al canvi d’ubicació al Campus de Cappont, on disposarem de millors aules i de millors mitjans que ens ajudaran a assolir la fi d’aquests estudis Sènior, al maig de 2010. Aquest fet coincidirà amb la celebració de l’XI Trobada Nacional de Programes Universitaris per a Majors a la nostra Universitat. 

 


 

Maria Teresa Piqué

Professora de Nutrició i Dietètica

La meva experiència ha estat molt positiva. Personalment crec que amb aquest tipus d’alumnat, que es matricula amb l’únic objectiu d’aprendre, es pot aconseguir una relació professor-alumne amb un diàleg molt enriquidor i un sistema d’ensenyament-aprenentatge basat en les inquietuds dels alumnes, ja que aquest tipus d’alumnat fa moltes preguntes.
 
D’altra banda, he tingut la impressió que, en aquesta edició, la majoria de persones que s’han matriculat tenen un “esperit jove” i busquen aprofundir en coneixements que poden haver treballat en altres àmbits. Això fa que la docència en el Grau Senior no sigui tan simple com en un principi es podria pensar. En el cas concret de la matèria Nutrició i Dietètica, he vist que mostren interès per respostes amb rigor científic però entenedores, per tant, no volen un nivell més baix del que es donaria a un alumne universitari sinó més comprensible per a ells, i aquí rau la dificultat. En aquesta primera edició, m’he trobat amb alumnes informats (veuen programes de televisió sobre salut, alguns tenen experiències pròpies, etc.) però que volen saber més i, aleshores, cal fer un esforç de síntesi i de comunicació clara. Personalment, aquest esforç m’ha estat molt útil també per les meves altres classes d’ensenyaments reglats.

 


 

Mari Moreno Rodríguez

Mai oblidaré aquella tarda del primer dia d’octubre de 2007, quan vaig travessar la porta de la Universitat de Lleida, per primer cop, com alumna. Coneixia aquell espai físic, però ho observava tot com si fos nou, com si fos molt meu. Ho havia desitjat tant! I ara era allí, caminant pels passadissos amb propietat i feliç, mirant el claustre i quedant-me meravellada davant “La pensadora”, l’escultura del Leandre Cristòfol, aquell professor de dibuix que vaig tenir de petita i del que encara guardo, com una joia, la carpeta amb els dibuixos que ell em va ensenyar a fer.

Ser universitària era l’assignatura pendent de la meva vida, un somni que ja es començava a esvair. Per això, quan em vaig assabentar d’aquests estudis, pensats i adaptats a persones amb un perfil en el que jo podia encaixar, no ho vaig dubtar; era la meva gran oportunitat i no la podia deixar passar.

Ja hem acabat el primer curs i he de dir que l’experiència ha estat molt positiva a tots els nivells. Em sento plenament satisfeta. Animo als homes i dones d’una generació que encara ens queda molt lluny considerar-nos persones grans, que aprofitin el temps al màxim. Però que sàpiguen també que aquests estudis no són per distraure’s ni per passar el temps. S’ha de treballar, no oblidem que es tracta d’una carrera universitària.

Felicito a la UdL i agraeixo als professors i professores la seva professionalitat, però, sobretot, el tracte humà que han tingut amb nosaltres.

També agraeixo als meus companys i companyes el suport que he rebut en molts moments i l’ambient tant agradable que entre tots i totes hem creat.

Però, sobretot, he de donar les gràcies a la meva família, perquè sense ells, la seva ajuda, el seu estímul i la seva paciència, res de tot això, hagués estat possible. 

 


 

Jordi Amorós Ortín

El primer curs s’acaba. Què gratificant ha estat connectar de nou amb els fluxos de la cultura! És com si després d’anys de viure en una casa amb una sola finestra, de sobte se’n obren moltes i entra la llum per tot arreu. Un company em diu que ha estat com endollar-se de nou a la xarxa. Res a veure amb els estudis fets en altres èpoques. Aleshores, l’objectiu prioritari era superar el curs. No importaven massa els mitjans, sòl importava el fi.

Ara no ha estat així. He gaudit del que m’explicaven, he mirat d’aprofundir en matèries que m’interessaven, he preparat els treballs amb molt d’interès, i el més important: m’ha omplert d’il·lusió. Veritablement, em considero molt afortunat de poder assistir a les classes i posar-me al corrent d’alguns dels últims avenços de la ciència en vàries branques, de millorar les meves capacitats davant l’ordinador, de gosar escriure en català, de veure el salt qualitatiu dels meus treballs, tant en la forma com en els continguts, de conèixer nous indrets de la nostra història, d’aprofundir en teories dels filòsofs, de posar etiquetes a les emocions, d’ampliar el meu vocabulari en anglès i de millorar les meves expressions tant orals com escrites.

Pel que es pot veure, tinc l’autoestima pels núvols. La perspectiva de la vida m’ha canviat positivament. Fa pocs dies vaig tenir la sort de fer un viatge en globus per sobre de Lleida. Vaig veure el Castell, la Universitat, el Rectorat i tota la ciutat des d’un altre punt de vista. Em va ajudar a entendre millor el perquè de noves vies i cap on s’encamina el futur. Aquests estudis estan produint el mateix efecte sobre la meva vida: ara la miro des d’una altra perspectiva. Poc em pensava, quan vaig començar, que ocuparien un lloc preferent a la meva escala de valors. Tot el meu entorn sap i respecta que les hores de classe em son prioritàries.

Penso continuar gaudint d’aquest plaer que he descobert. Com va dir Epicur: Ningú es massa jove per començar aprendre ni massa gran per deixar de fer-ho. 

 


 

Anna Soldevila Benet

Professora d'Educació emocional

Recordo, dels primers dies, el sentiment d'incertesa vers com serien els alumnes, quin nivell tindrien, si els interessaria el contingut de la matèria... Els petits dubtes de cada nou grup i curs.
 
A meitat de curs..., el sentiment de satisfacció. Us imagineu un curs on els alumnes estant motivats per l'aprenentatge?, que els mou el desig i la voluntat d'aprendre? Això és el que he trobat al Programa Sènior.
 
A final de curs..., el sentiment de gratitud, perquè sense voler-ho aquest tipus d'experiències docents et recorden l'essència de l'educació, el perquè d’haver-nos fet docents.

 


 

Joaquim Nogués Alech

A meitat de l'any passat estava rumiant què faria, ja què s'acostava la meva jubilació. Pensava que havia d’emprendre alguna activitat que em mantingués despert i viu el cervell. Va caure a les meves mans un anunci al diari on deia que la Universitat de Lleida presentava una carrera per a majors de 50 anys i vaig anar a escoltar de què es tractava. En un principi, el projecte ja va ser engrescador, però ben mirat, vaig pensar si jo seria capaç de seguir aquell ritme. He de confessar que els primers dies van ser força traumàtics, doncs em vaig haver d’adaptar al ritme d'anar a classe, prendre apunts, entrar en matèries que desconeixia o feia molts anys que havia fet. Però ben aviat em vaig enganxar, amb les classes d'Informàtica, de Metodologia del treball acadèmic, d’Anglès, d’Història de Catalunya, de Català, d’Història del Pensament, etc. Tot plegat es va convertir en una necessitat, primer, d'anar a classe i, desprès, de gaudir de l'ambient que vaig trobar amb tots els companys i professors. Ho dic a tothom, haver entrat a la Universitat de Lleida, a fer el Grau Sènior és una de les millors experiències que he tingut a la vida. Moltes gràcies. 

 


 

Manuel Sánchez de la Torre

Professor de Genètica i Nutrició

La Universidad al alcance de todos. Nunca fue tan cierta esta afirmación. El Grau Sènior que ofrece la Universidad de Lleida abre las puertas a todas aquellas personas con gran inquietud por ampliar o renovar aspectos generales y específicos de su formación académica.
 
Esta novedosa experiencia ha permitido acercar a la Universidad a unas personas que, habitualmente, están lejos de las aulas y que tienen mucho que enseñar. Porque, más allá de la experiencia a nivel personal que otorga impartir una clase, está la de compartir mesas redondas, intercambiar comentarios y discutir opiniones realmente interesantes con alumnos que motivan, que sorprenden y que disfrutan.
 
A nivel personal sólo se me ocurren calificativos positivos para tan arriesgada propuesta. La considero un éxito rotundo, ya no sólo a nivel profesional sino también a nivel personal pues el contacto con mis “jóvenes-mayores” ha servido para que aprenda de ellos tanto como ellos hayan podido aprender de mí.
 
Ha sido un verdadero placer y un regalo haber formado parte del profesorado del Sènior, algo que nunca olvidaré y que siempre recordaré con cariño.
 
La experiencia de este año ha demostrado que el título de Grau Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia, es un graduado sénior para gente joven.

 


 

Ferran Palau Belló

Opinen els experts que quan s’arriba a la jubilació, les persones que hem tingut una vida professional molt activa, la qual ha comportat l’establiment d’una amplia xarxa de relacions socials -tant en l’àmbit personal com en el professional- correm el perill de convertir-nos de cop i volta en una mena d’éssers simbòlicament “invisibles”, ja què aquelles es veuen llavors limitades a l’entorn familiar i al dels amics més íntims. Es fa necessari, doncs, tenir una continuïtat que et permeti mantenir el teu estil de vida, això si, sense les obligacions laborals quotidianes de l’etapa anterior. En el meu cas, començar els estudis universitaris del Grau Sènior, m’ha estat profitós en una doble vessant: permetre’m conèixer unes companyes i companys i un professorat realment excepcionals, al temps que saldava un vell deute pendent amb mi mateix, que en el seu moment, de jove, la situació socioeconòmica familiar no em va permetre complir: ser universitari. Tota una experiència vital plena d’il·lusió, d’entusiasme i d’una renovada voluntat d’aprendre. 

 


 

Luisa F. Cabeza Fabra

Professora d’Energies Alternatives

La docència en el Programa Sènior de la Universitat de Lleida és molt gratificant, encara que també suposa un nou repte pel professorat. Es tracta de donar una visió tècnica a un estudiantat que potser no té la base necessària per entrar en detall en la informació, però el que sí tenen és la curiositat per aprendre. Per a un professor, no hi ha res més gratificant que veure que pot transmetre els seus coneixements; i l'estudiantat del Programa Sènior vol aprendre.
 
L'experiència del primer curs ha sigut totalment positiva, amb un esforç per preparar el material de classe pel nou perfil d'estudiant, però en tot cas, amb una resposta tan positiva per part d'aquest estudiantat que ens ha portat a voler participar encara més en aquesta experiència.

 


 

Josep M. Guàrdia Ibars

Al principi, quan em vaig inscriure, tot i que em semblava una oportunitat, el Grau Sènior em feia un cert respecte. Però, a la fi, tant sols era, com tot a la vida, un repte més. Ara, en acabar el curs, no me’n puc estar d’exterioritzar el que he viscut al llarg d’aquests vuit mesos. Ser universitari per primera vegada als seixanta anys i tot el que això m’ha comportat no té preu: adquirir nous hàbits, conèixer més companys i companyes, enriquir-me culturalment, despertar a nous coneixements, descobrir matèries que m’han fet gaudir tant i, el més important, poder fer participar en aquestes vivències a petits i grans de la família.

Voldria compartir aquesta satisfacció amb tots els docents per la seva ajuda i tolerància. S’han complert amb escreix les meves expectatives i se m’ha donat més del què esperava. 

 


 

Rafael Laveda

Hemos llegado al ecuador del programa Sénior. La finalización del segundo curso es el momento idóneo para realizar algunas consideraciones sobre el programa y el profesorado. Su dedicación, salvo imponderables plenamente justificados, ha sido plena y la respuesta a las demandas de los alumnos ha resultado encomiable. Igualmente, la elaboración del programa en sus asignaturas, todas de actualidad, ofrece un balance excelente. La novedad de una titulación pionera en la Universidad española y, especialmente, en la catalana nos ha deparado este curso una diversificación de contenidos muy interesante, con resultados positivos. Estamos seguros de que esta línea innovadora seguirá el próximo curso, sin menoscabo de la calidad docente.

Somos mayores inquietos y es justo que reconozcamos la labor y el entusiasmo del profesorado que ha intervenido este segundo año, pues se ha hecho merecedor de nuestro agradecimiento y consideración.

Tenemos la sensación de que estos estudios se están consolidando y estamos seguros de que la Universidad de Lleida mantiene el objetivo de aproximarse a quienes, por circunstancias diversas, no pudimos acceder a estudios superiores. Tanto este objetivo como nuestras expectativas se están viendo cumplidos. 

 


 

Joan Nadal

Al fer la valoració general d’aquest curs, solament em venen al cap aspectes positius. Em vaig assabentar de l’existència d’aquests estudis de forma casual i no sabia ben bé de què es tractava ni si m’agradaria. I ha resultat una experiència del tot positiva i recomanable.

La idea de la titulació, senzillament genial. Tenir accés a la Universitat, a la nostra edat, pel pur plaer d’aprendre, no té preu. Pel que fa als objectius, puc dir que han estat àmpliament acomplerts donada la variació de temes, tots ells interessants i alguns d’ells exposats de forma magistral pels joves professors.

Els companys, tots ells uns “cracs”. En aquest ambient universitari, a part de l’aprenentatge sobre les matèries pròpies de cada assignatura, també es posen en comú experiències i vivències personals de gran vàlua formativa per a tots.

Aprofito l’avinentesa per agrair-vos-ho a tots els que ho heu fet possible. 

 


 

José M. Muñoz Carrión

Creo que toda universidad tiene la obligación de tener en su programa estudios destinados a un sector de la sociedad mayor de 50 años, que ha concluido su vida laboral y demanda un nuevo tipo de formación, actualizada y adecuada a sus inquietudes formativas e intereses culturales. Estamos en un sector social, esencial por la experiencia que acumulamos y que muestra un interés cada vez mayor por adquirir una cultura a la que, quizá en el pasado, no se tuvo acceso.

Sin duda, la sociedad de hace unas décadas no ofrecía tantas posibilidades de aprendizaje como la actual. También nos encontramos con que, aunque hayamos tenido la oportunidad de acceder a estudios, incluso universitarios, hemos desarrollado una vida profesional que no nos ha dejado mucho tiempo para complementar nuestra formación.

Mis objetivos, al matricularme, se basaban en la enorme predisposición para aprender y no buscaba, como es lógico, capacitación profesional, sino que pretendía recrearme en el saber. Las expectativas se han cumplido. Y querría proponer que algunas materias se programaran, en unos cursos, en su parte teórica y en los siguientes, en su parte más práctica.

Mi experiencia en el Programa Sénior demuestra cómo la Universidad ha entendido que tiene que estar abierta a todos. Por otra parte, creo que, en este programa, los alumnos aportamos experiencia y solera a la Universidad porque estoy seguro de que constituimos un estímulo para los profesores. Profesores a los que hay que agradecer su entrega, pues oírles decir públicamente, a algunos de ellos, que estaban deseando que llegara su hora de clase con nosotros, por lo que disfrutaban con ella, lo dice todo.

Las dificultades para poner en marcha este programa tienen que ser un acicate tanto para los iniciadores, como para el Rectorado. Todo ello hará más viva esta Universidad. 

 


 

Juan Antonio Labrador

Mi idea al apuntarme al Sénior era, sobre todo, mantenerme al día en cultura general, que ahora comprende ramas que, en mi época de estudiante, no existían, al menos de la misma forma que ahora.

En este sentido y en cuanto a los contenidos tratados este año, creo que la informática y el inglés son imprescindibles. Las materias de Energías alternativas o Nutrición y Dietética tratan temas muy importantes para la vida de uno mismo y, además, están en el debate diario. El conjunto de Lengua, Filosofía y Educación emocional son interesantes en sí mismas y también por su interrelación. Para mí, las más sugestivas y las que han movido más mi atención han sido la Biología y la Ecología, sin desmerecer, por supuesto, la calidad de todo el profesorado. 

 


 

Mª Pilar Aure Durban

Matricularme en el Programa Sénior fue para mí un reto, lleno de temores e interrogantes. Durante más de treinta años, mi vida había transcurrido entre el trabajo, la casa y la familia, pero sentía que mi mente estaba, cómo decirlo, “oxidada”. La experiencia no ha podido ser más gratificante, desde el primer día.

Las asignaturas, yo diría que han estado muy bien elegidas, sobre temas muy actuales y de gran acogida. Del profesorado…, ¡qué voy a decir de ellos!, si todos nosotros teníamos ganas de aprender, ellos, muchas más de transmitirnos con gran ilusión sus conocimientos.

Las relaciones entre compañeros han sido inmejorables. Hemos creado un gran grupo, muy unido, que ha sabido salvar nuestras diferencias socio-culturales, como edades, estatus y niveles formativos.

Por toda esta vivencia, quiero dar las gracias a la UdL, que, con su esfuerzo, lo ha hecho posible, permitiendo que personas como yo, con más de medio siglo vivido, tengan la oportunidad de ampliar los conocimientos y sientan que aún queda un largo camino por recorrer. 

  


 

Mª Isabel Fañanás

No tengo ninguna duda de que me gustaría continuar en este Programa para poder seguir ampliando mis conocimientos en los diferentes temas tratados y aún por tratar. 

  


 

Rafael Laveda

Quiero felicitar a la Universitat de Lleida, en general y, en particular, al Rectorado y a la Facultad de Letras y sus colaboradores, por este primer Grau Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia.

Como el curso toca a su fin, quisiera hacer balance. Mi calificación global para el Programa es de excelente. Tanto el profesorado como las asignaturas han sido muy buenos. En el capítulo de sugerencias, querría proponer la posibilidad de disponer con antelación de apuntes o textos sobre cada una de las materias. Ello ayudaría a aligerar las horas de clase. Creo que cabe esperar que, dados los inicios, todo irá aún mejor en los próximos cursos. 

  


 

Xavier Figuerol

Amb aquests estudis que he iniciat aquest curs, puc dir que, en general, s’han acomplert les meves expectatives i d’una forma molt positiva. Aquestes eren:

  • Raonar i aprofundir en temes ja estudiats de jove, per exemple, la Història de la Filosofia.
  • Fer noves reflexions, a partir d’un panorama vital més ample, per les experiències viscudes al llarg de la vida.
  • Tenir una visió actual de la ciència: noves investigacions, nous camins. Això ho hem fet amb les matèries de Biologia, Energies Alternatives, Ecologia… I fins i tot, també en el camp de la intel·ligència emocional; amb aquesta matèria d’Educació emocional, m’he trobat sorprès positivament per la importància que avui dia se li dóna. I tot això ho hem gaudit amb aquest programa. 

 


 

Marcel Rius

Em sento realment molt content d’estar comptat com un estudiant més de la Universitat de Lleida. I aquest Programa ho ha fet possible. 

 


 

Ramon Mora Gabàs

Me matriculé en este Programa por casualidad, aconsejado por un amigo, y puedo decir que no me arrepiento de ello. Que la Universidad abra sus puertas a la gente mayor me parece una idea estupenda y que lo haga a través de unos estudios reglados me parece encomiable.

El Programa Sénior me ha permitido conocer de cerca la Universidad donde se han formado mis hijas y, así, entender algunos de sus problemas, sus éxitos, también sus fracasos, y, sobre todo, el entusiasmo que pudieron sentir durante su formación.

Tener el tiempo y la mente ocupados, experimentar la satisfacción que sienten los tuyos, su curiosidad por saber qué haces, cómo son las clases, las materias, los profesores, los compañeros, todo ello ha constituido un enriquecimiento importante tanto a nivel personal como cultural.

Y la docencia impartida por el profesorado me ha permitido disfrutar en la mayoría de las ocasiones. Simplemente, gracias. 

 


 

José Luis Cifuentes Domingo

Integrarme en el Sénior ha sido para mí tremendamente enriquecedor, motivador y, en cierta forma, como un reencuentro, un revivir recuerdos de cuando, por los años 60-70, fui universitario por primera vez.

¡Qué fabulosa experiencia la de ahora!: otra vez, tomar apuntes; de nuevo, informarme y consultar, aunque de forma distinta; poder volver a decir: “Tengo compañeros y compañeras de clase”; ir a clases otra vez. Y, sobre todo, involucrarme en algo serio, que no es un hacer por hacer; que no es, como me temía en mi primer año de jubilado, “llenar mi tiempo de ocio con lo que sea”. No, esto es algo más importante, tanto, que no lo hago por obtener nada a cambio, como pueda ser un título, sino, simplemente, para “potenciarme” más. Ese potenciarme encierra acciones como: formarme e instruirme; intercambiar información; socializar y divertirme; conocer y colaborar; experimentar y ejercitar la mente; jugar a ser joven; recuperar los recuerdos; y tantas cosas más…

Pero, lo más importante: pensar en el futuro. Sí, en el futuro. Personas como yo, que ya no cumplimos los sesenta, tenemos futuro. Por todo ello me congratulo soberanamente y felicito a todos aquellos, sean personas o instituciones, que han tenido la excelente idea de poner en marcha esta “Universidad Sénior”.

Esta es la opinión de un licenciado en Filosofía y Letras, jubilado y, sobre todo, maestro. 

 


 

Ana Mª Pérez Cavero

Cuando me matriculé no conocía exactamente el contenido del Programa, pero pensé que siempre que pudiera aprender algo, sería beneficioso. Por mis inquietudes y querer estar al día, todo esto me ha venido muy bien. También quiero destacar lo importante de las relaciones interpersonales con los compañeros, muy enriquecedoras.

Volver a tener las ilusiones y preocupaciones de cuando eras estudiante te motiva y te integra en la sociedad universitaria. Para mí ha sido una experiencia muy positiva.